RSS

Archivos Mensuales: marzo 2017

II SALÓN DE LA PRIMAVERA “MOCLINEJO 2017”

El día 24 de Marzo y has el 24 de Mayo próximo

Apreciados amigos:
La Fundación Antonio Segovia Lobillo siguiendo con sus objetivos culturales y contando con la estimable colaboración de la Concejalia de Cultura de Moclinejo ,se pone en marcha el II SALÓN DE LA PRIMAVERA “MOCLINEJO 2017”. En esta ocasión se va a rendir homenaje a los artistas y académicos Jorge Lindell y Damaso Ruano y al escultor Eugenio De la Torre
Las últimas creaciones de la pintura y escultura malagueña, tendrá cabina en la Sala de Exposiciones del Museo Segovia Lobillo de apreciada localidad Axárquica de Moclinejo. Todo ello comisiariado por el artista y poeta Antonio Quero Matas.
Se han creado tres ponencias, que correrán a cargo del escritor y periodista D. Antonio Jímenez, que glosará la fugura del artista D.Dámaso Ruano, la segunda disertación se llevará a cabo por el comentarista cultural y político d. Antonio Colomery finalizará la presentación del escultor D. Eugenio de los Torre que será parte del cometido que llevará el poeta y artista Antonio Quero.
Los participantes serán los siguientes:
GANFORNINA José
Pablo borrego PUCHE
Antonio BORREGO
JAVIER NAVARTA
ANtonio Aranda
Miguel Segovia Aparicio
Lope Martinez Alario
Ana pilar Puche
José LUIS Martín
Eduardo Roberto.
Francisco SANCHEZ Gil
Ascension Moreno
Tarsicio
Lilli lopez
Macu Fdez.
Paco MUÑOZ Anglada
Miguel Rojas Oña
Antonio Cantero Tapia
José Casamayor.
Santiago Fdez Arangüez
Mª carmen Fernandez Rivera
María del Pilar Anarte
Susana Gutiérrez lobato
Paco Aguilar
David Sancho
Jesús C.Pérez Atencia
Manuel Rincón Granados.
José Faria
magdalena Romero
Virgilio.
Carlos Ariza Recio
José Carlos Chica
Eugenio De la Torre
Luis Mugar
Manuela Santaolalla alba
María José Villodres
Paco Martín.
Claudio López
José Vertedor
Dámaso Ruano
Juan Antonio Segovia
Quero
Jorge Lindell
Con la confianza de su asistencia el próximo día 24 de Marzo las 20 horas y has el 24 de Mayo.
Ayuntamiento de Moclinejo
Concejalia de Cultura
Fundación Antonio Segovia Lobillo

 

SOCIARTE (Vélez- Málaga)

 

Artur Carbonell i Carbonell

Artur Carbonell i Carbonell (Sitges31 de enero de 1906 – 1 de abril de 1973), fue un pintor surrealistadirector teatral y profesor del Institut del Teatre de la Diputación de Barcelona.

 

Biografía

Artur Carbonell era hijo del comerciante y futuro alcalde de Sitges Pere Carbonell i Mestre y de Sebastiana Carbonell i Termes. Cuando acabó los estudios del bachillerato empezó en 1923 la carrera de arquitectura, estudios que abandonó para consagrarse a lapintura. En 1925 expuso obra suya en el marco de la Exposición Histórica del Arte Sitgetà que se hizo en el Casino Prado Suburense, y hasta el año 1929 participó en un mínimo de seis exposiciones colectivas más. También publicó varios dibujos en las revistas locales L’Amic de les Arts y L’Art Novell.

Con Joaquim Sunyer, en 1929 viajó a París donde conoció tanto las tendencias vanguardistas en la pintura, como del teatro que cultivaban Sacha Guitry y Georges Pitoëff. Ambos le influyeron tanto, que desde ese momento hasta su muerte se dedicó inseparablemente a las dos artes. Así, en 1930 dirigió su primera obra teatral, L’Orfeu de Jean Cocteau, que se estrenó en el Casino Prado con Josep Mirabent i Magrans, Maria Dolors Bertran y Maria Planes como actores; poco después representaría otra obra de Cocteau,La voz humana. Por otra parte, ese mismo año también realizó su primera exposición individual, en las «Galerías Arenas» de Barcelona. Los años 30 serían de gran actividad: expuso en las Galerías Syra (1932 y 1933), en la Sala Parés, en la librería Catalònia (1936);1 fue elegido miembro de la directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc y asesor de la junta de los Amigos del Arte Nuevo, y dirigió varias obras de teatro: Caps de recanvi de Jean-Victor Pellerin (1931). Egmont, de Goethe (1932),2 L’indigent, de Charles Vildrac,Sopar de comiat de Arthur Schnitzler y Su esposo de G.B.Shaw (1933), Antes del desayuno, de Eugene O’NeillA la salida, de Luigi Pirandello (1935), El inocente, de Henri René Lenormand (1936). También fue en este periodo que Josep Vicenç Foix le dedicó una composición en su libro KRTU, composición que acompaña a dos más dedicadas a Salvador Dalí y Joan Miró. Una edición moderna de la obra es J. V. Foix. Obra poética Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edición de Jaume Vallcorba-Plana.

Acabada la guerra civil española, Artur Carbonell se dedicó intensamente al mundo teatral. En el año 1940 se incorporó como profesor de «Dibujo y Realizaciones Escénicas» en el claustro del Institut del Teatre. En una tesis de doctorado de 2007 [5] se hace una comparación con la coetánea «Escuela de Arte Dramático Adrià Gual»:3

En el Instituto [del Teatro], en cambio, parecía que ni ellos mismos se tomaran demasiado en serio esto de hacer teatro, con honrosas excepciones, como Artur Carbonell en la sección de Escenografía o Bartolomé Olsina en Interpretación.

Oriol Puig Taulé, La Escuela de Arte Dramático Adrià Gual y su época.

En el año 1952 sería elegido subdirector del Institut del Teatre. Al año siguiente fundó con Marta Grau una compañía propia, el «Teatro del Arte», que representó en Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas de Sara Dowey de J.M.Barrie y El Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca (1943), Eco y Narciso de Calderón (1944, con Aurora Bautista y Asunción Balaguer), Medea de Eurípides (1945, nuevamente con Aurora Bautista), El tiempo es un sueño de Lenormand (1946). La mayoría de los decorados y los figurines fueron obra de Artur Carbonell, también.

En los años 50 dirigió varias obras de teatro, algunas de gran envergadura: Asesinato en la catedral de T. S. Eliot,4 y Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de William Shakespeare (1954), El zoo de cristal de Tennessee Williams (1959). Por el conjunto de una vida dedicada al arte escénico y a la docencia teatral, la Diputación Provincial de Barcelona le otorgó en 1971 la «Medalla al Mérito del Instituto del Teatro». Con posterioridad, Artur Carbonell haría donación de su fondo escenográfico al Instituto.5

En homenaje póstumo, en 1982 el ayuntamiento de Sitges renombró una de las calles más céntricas de la población, la «Subida de la Estación», con el nombre de «Avenida de Artur Carbonell». En el año 2000, el Grupo de Estudios Sitges le dedicó una exposición monográfica, por la historiadora Isabel Coll i Mirabent.

El Festival Internacional de Teatro de Sitges instituyó el premio «Artur Carbonell» al mejor espectáculo que se estrenara en cada edición del festival.

[editar]Referencias

  1.  Esta fue la exposición “Lógico-fobista”, organizada por l’ADLAN (“Amics de l’Art Nou”) que se hizo en mayo de 1936, i que fue la exposición más importante del surrealismo español, y la única que edito un catálogo. Algunos de los artistas que participaron fueron los pintores pintors Artur Carbonell, Esteve Francès, Antoni Garcia i Lamolla, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Remei Varo[1] y Juan Ismael González y los escultores Leandre CristòfolÀngel FerrantRamon Marinel·lo y Jaume Sans [2] [3]
  2.  El Mirador
  3.  Escola d’art
  4.  Teatro
  5.  Institut del Teatre

[editar]Bibliografía

  • Francesc Xavier Renau, Artur Carbonell i Carbonell: pintor, escenògraf i director teatral (Sitges, 1906-1973), artículo publicado en Papers d’art núm. 86 (2004)
  • Isabel Coll, Artur Carbonell, commemoració dels 25 anys de la seva mort Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1998
  • Beli Artigas Coll Artur Carbonell. Una vida dividida entre dues passions, el teatre i la pintura, artículo en Assaig de teatre núm. 18-20 (1999), p. 31-48
  • Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
  • Beli Artigas Coll Artur Carbonell o una vida dedicada a l’art, arttículo en La Xermada núm. 9 (1998), p. 12-19
  • Bodas de plata de Arturo Carbonell con el teatro, texto publicado en Antología de Sitges núm. 8 (invierno de 1955) p. 69-71

Enlaces externos

Nova sala al MNAC dedicada a les avantguardes catalanes

Notícia d’art

Artur Carbonell: Constel•lació

Nova sala al MNAC dedicada a les avantguardes catalanes

Museu Nacional d’Art de Catalunya
Desembre de 2008

El MNAC obre una sala monogràfica dedicada a l’art català d’avantguarda, amb obres dels anys anteriors a la Guerra Civil.

S’hi exposen obres d’Antoni Clavé, Jaume Sans, Artur Carbonell, Lamolla i Salvador Ortiga, que ingressen ara al MNAC, juntament amb els objectes de poètica surrealista de Leandre Cristòfol i a l’escultura d’Ángel Ferrant “Dones entrellaçades”, que ja formaven part dels fons del Museu. També es mostren fotografies de Pere Català Pic, Emili Godes i Josep Masana. En total, aquesta nova sala presenta 29 obres, entre pintures, collages, cartells, dibuix, escultures i fotografies, que són una mostra de la notable activitat avantguardista que es va viure a Catalunya a la dècada de 1930.

Entre les peces recentment adquirides pel Museu i que integren el nou àmbit destaquen la pintura d’Artur Carbonell “Constel·lació”, de 1933, així com 4 obres de Jaume Sans, un collage i tres olis. Entre aquests darrers destaca “Camagüey hidráulico en cuclillas”, que es va mostrar a l’Exposició logicofobista de 1936, organitzada pel grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) a les Galeries Catalònia de Barcelona, i que ha estat considerada com una de les exposicions d’art d’avantguarda més importants de les celebrades a Catalunya abans de la Guerra Civil. Per la seva banda, el pintor Lamolla està representat amb dos olis i un dibuix en els quals, com en les altres peces, es percep clarament la forta empremta que va deixar el surrealisme internacional en la plàstica catalana. També s’inclou el cartell-collage que Salvador Ortiga va dissenyar per a l’exposició “3 escultors nous: Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra”, organitzada el 1935 sota els auspicis del grup ADLAN. D’Antoni Clavé, el MNAC ha rebut en dipòsit tres cartells de gran format realitzats pel pintor el 1934 per a la façana del cine Capitol a fi d’anunciar les pel·lícules que s’hi estrenaven, així com també l’assemblage “Home amb monocle”, de 1939.

A Catalunya, la dècada de 1930 va viure una notable efervescència avantguardista que irradiava fonamentalment de dos focus: Barcelona, on els Amics de l’Art Nou van exercir un paper clau en la promoció i difusió de l’art nou que es feia dins i fora del país; i Lleida, on un grup de joves artistes optà per trencar les inèrcies artístiques de l’escena local posant en pràctica alguns dels principis de l’avantguarda. Dels diferents ismes, el surrealisme va gaudir de gran predicament entre els artistes, sens dubte per la influència de Miró i Dalí. D’altra banda, la fotografia participava del discurs de renovació radical dominant aleshores a l’escena internacional.

Tot i que l’avantguarda ja estava present al MNAC a través de figures tan importants per a la història de l’escultura com ara Juli González, Pau Gargallo o Leandre Cristòfol; i que, des de 2007, el Museu compta amb una sala monogràfica dedicada a Picasso, fins avui les avantguardes artístiques dels anys 30 no estaven suficientment representades a les col·leccions del Museu. Les darreres adquisicions, donacions i dipòsits han fet possible dedicar-los un àmbit d’exposició permanent que omple en part el buit existent i prefigura la lectura global de l’activitat avantguardista a Catalunya la qual, a la llarga, les col·leccions haurien de permetre efectuar.

Imatge que acompanya la informació:
Artur Carbonell: Constel·lació / Constelación © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2008

Informació subministrada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

11/12/2008

Cronologia d’Artur Carbonell i Carbonell

1906
Artur Carbonell i Carbonell neix en una casa d’ “americanos “ del carrer Illa de
Cuba de Sitges el 31de Gener. Fill de Pere Carbonell i Mestre i de Sebastiana
Carbonell i Termes.

1915
Des de molt jove ja té contacte amb el món del teatre i de la pintura. Fa un viatge
per Madrid, Toledo, El Escorial i Aranjuez. A la capital de l’Estat anirà a visitar El
Museo del Prado i assisteix a una representació dels Ballets Russos al Teatro Real
de Madrid.

1920
La família Carbonell s’instal·la a Barcelona, fet que no impedirà que segueixi una
forta relació entre Artur i el poble de Sitges.

1923
Un cop acabada la seva estància en el “Instituto General i Técnico” de Barcelona,
institució en la qual estudia el batxillerat, Carbonell entra a cursar la carrera
d’arquitectura, però la deixa poc desprès. Aquesta experiència és molt
important en la obra pictòrica d’Artur, ja que els coneixements adquirits en
assignatures com dibuix tècnic i artístic, geometria …., els posa en pràctica als
seus quadres.
Artur Carbonell és un artista polifacètic. Un personatge destacat en el
camp de la pintura i en el del teatre, sobretot en la seva vessant de director escènic.

1925
Exposa per primera vegada, al Casino Prado de Sitges dins de l’ ” Exposició
Històrica d’Art Sitgetà “ que va ser promoguda per la revista cultural de la vila,
“L’Amic de les Arts “, i amb l’assessorament de Miquel Utrillo. Durant aquest
mateix any, Carbonell també participa en “L’Exposició Estudiantil “ que
organitza la galeria Dalmau de Barcelona, sala en la qual Carbonell exposarà
diverses vegades més al llarg de la seva carrera. Participa en les Exposicions del
Penedès que es celebren successivament a Vilafranca, Vilanova i El Vendrell.

1928
En el número 30 de “L’Amic de les Arts “, amb data del 31 de desembre,
apareix un article firmat per M. A. Cassanyes, en el qual es lloa la gran capacitat
pictòrica de Carbonell. Aquest escrit anava il·lustrat per dues obres surrealistes de
Carbonell; “El Circ “ i “Orfeu i Eurídice “.

1929
Durant el mes d’octubre , Carbonell, juntament amb el pintor Joaquim Sunyer, va
a París en “viatge d’estudis”. A la capital francesa, Artur es pot amarar
de l’art més avantguardista que es fa a Europa en aquest moment. Des d’aquest
any i fins a 1936, començament de la Guerra civil Espanyola, serà quan Carbonell
esta en un millor moment, tant en el camp pictòric com teatral.

1930
Al Setembre presenta, a l’escenari del Casino Prado de Sitges, l’ obra de
l’escriptor francès Jean Cocteau (1889-1963 ), “Orfeu “, estrenada a París l’any
1926. La representació d’aquesta obra a Sitges es considera que és la primera
vegada que s’estrena una obra d’avantguarda Espanya. Durant aquest any, Carbonell
fa la seva primera exposició individual en la Galeria Arenyes de Barcelona. El
ressò de l’èxit d’aquesta exposició arriba fins a les publicacions franceses. Un
exemple és el retall de “Comoedia “(sic) de París, que apareix en el setmanari “El
Baluard de Sitges “ (13 de desembre de 1931). Article que es titulava L’exposition
Carbonell a Barcelone”.

1931
L’artista segueix viatjant per Europa , i quan torna a Sitges es posa a dirigir
una nova obra de teatre. “Caps de Recanvi” de J. Víctor Pellerin . S’estrena
per primera vegada a l’Estat el 10 de Setembre al Prado de Sitges.
Com a pintor participa a la Primer Saló d’Independents de la Sala Parés de
Barcelona.

1932
És una data important pel que fa al món cultural europeu. Es commemora el
“Centenari de Goethe”, i Carbonell, el 23 de Febrer d’aquest any, és nomenat, per
la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, “Mandatari a Sitges
del Centenari de Goethe a Sitges”. Per aquest motiu, el 10 de Setembre presenta
“Egmont”, al teatre Prado de Sitges, obra del gran dramaturg alemany.
També es nomenat assessor de la nova junta d’ADLAN, (Amics del Nou Art).

1933
Setembre. Presenta tres obres al teatre Prado; ”L’Indigent” de Charles Vildrac,
“Sopar d’Adéu” d’Arthur Schnitzler, i “Com ell va enganyar el marit d’ella” de
Bernard Shaw. Totes elles traduïdes al català per Carles Soldevila.
Exposa en les Galeries Syra de Barcelona, exposició organitzada per ADLAN,
en la qual hi torna a presentar el quadre titulat “El Circ”, clar representant de la
influència Surrealista en Carbonell.
També es poden veure quadres seus en el Segon Saló d’Independents de la Sala
Parés, en la segona Exposició de Primavera, celebrada a Barcelona i en la IIª d’Art,
organitzada per la Federació de Joves Cristians de Sitges.

1934
Josep Carbonell i Gener li encarrega el disseny de la portada del llibre
“Revolución Catalanista”
En sessió de Teatre Amateur, organitzada pel Lyceum Club de Barcelona al Teatre
Studium, sala propietat del joier modernista Lluís Masriera, Carbonell presenta:
“Un Caprici” d’Alfred de Musset, “Antonieta o la Tornada del Marqués” de
Tristan Bernard i “Com ell va enganyar el marit d’ella” de Bernard Shaw.
Participa en la tercera Exposició de Primavera celebrada a Barcelona, i en la IIIª
d’Art, organitzada per la F.J.C. de Sitges.

1935
Dirigeix tres obres més a la segona sessió de Teatre Amateur al Teatre Studium de
Barcelona. Aquest cop les obres representades són; “Abans d’esmorzar” d’Eugene
O’Neill, “Sopar d’Adéu” d’Arthur Schnitzler i “A la sortida “ de L. Pirandello.
Participa en al IVª Exposició d’Art de la F.J.C. de Sitges.

1936-1938
Torna a presentar obres el la sessió de Teatre Amateur del Teatre Studium de
Barcelona. Dirigeix, dissenya i fa els decorats i figurins per a “Davant de la mort”
d’A. Strindberg, “Un prometatge” d’Anton Txèchov i “L’innocent” de René
Lenomand
Participa en l’exposició del Grup Logicofavista organitzada per ADLAN.
Aquest Vantguardisme en les obres que presenta Carbonell es trenca de cop amb
l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, en la qual ell participa activament. Es
conserven dibuixos que va fer durant els anys de la guerra i que enviava a casa seva.

1939
Un cop acabada la Guerra Civil, Artur torna a Sitges i continua dedicant-se a la
pintura i al teatre, tot i que a partir d’aquest moment s’interessa molt més pel
segon camp, tot i que es dedica a obres clàssiques del teatre espanyol, ja que la
censura de Franco posa molts impediments a seguir les tendències vantguardistes.
Al mes de desembre, presenta al Teatre Prado de Sitges “El cuento del lobo” de
F.Molnar

1940
El 3 de gener, Carbonell és nomenat per la Diputació de Barcelona, professor de
dibuix i realitzacions escèniques de l’Institut del Teatre. A l’estiu d’aquest any,
presenta en el Teatre Prado de Sitges, “Las Aceitunas” de Lope de Rueda i “El
Gran Teatro del Mundo“ de Pedro Calderón de la Barca, obra que portarà a
diferents escenaris de Catalunya durant els següents anys. Aquest cop, la
representació va en benefici de la reconstrucció de la Capella del Santíssim
Sacrament de la Parròquia de Sitges, que havia estat devastada durant la guerra.

1941
És en aquests anys quan Carbonell coneix Marta Grau, Catedràtica de
l’Institut del Teatre i del Conservatori del Liceu, i s’uneixen per fundar la seva
companyia, Teatro de Arte. La primera obra que presenta la nova companyia és
“La discreta enamorada” de Lope de Vega.
El director presenta per primera vegada un espectacle musical, “Sitges 1900- 1914”,
sota la direcció musical del mestre Manuel Torrents Girona. Aquest és un fet que es
succeeix cada setembre. En ells intervenen un grup de teatre d’aficionats del
poble. Un cop més, l’escenari triat per Carbonell va ser el del Teatre Prado de Sitges.

1942
Presenta dos olis figuratius en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona.
Coneix al dramaturg nord-americà Tennessee Williams, autor de “El Zoo de
Cristal”, durant un viatge que aquest fa per Espanya.

1944
Exposa a les Galeries Pictoria de Barcelona. Les obres que s’hi poden veure són
17 olis i 13 dibuixos. Un quadre que forma part de l’exposició, “Nena de dol”, és
adquirit per l’Ajuntament de Sitges, sota l’alcaldia de Felip Font Soler, per
incrementar la col·lecció de la pinacoteca del poble.
Carbonell segueix dirigint obres amb la companyia que posseïa amb Marta
Grau, com “Eco y Narciso” de Calderón de la Barca al Teatre Principal de Terrassa,
primera vegada que la companyia surt fora de Barcelona, “Sponsus”, drama litúrgic
medieval, al Palau de la Música…
Cada setembre segueix fidel a la presentació dels seus espectacles musicals en el
Casino Prado de Sitges.

1945
Al mes d’agost exposa a les Galeries Xarmada de Sitges.
Amb el Teatro de Arte, estrena al Teatro Barcelona i en sessió única, “Navidades en
la Casa Bayard” de Thorton Wilder, i la tragèdia d’Eurípides, “Medea”.
Mor la seva mare, Sebastiana Carbonell.

1946
Aquest any, torna a exposar a la Galeria Xarmada de Sitges.
En sessió de l’Institut del Teatre, dirigeix “El Pozo amarillo” de J.Carmón Aznar, i
Amb el Teatro de Arte “El Tiempo es un sueño” de H.R.Lenormand i
”O’Flaherty, V.C” de Bernard Shaw.
Al Teatre Prado presenta “La Nit de l’Amor”, una obra de Santiago Rusiñol, artista
que, al igual que Carbonell, repartí la seva vida entre la pintura i el teatre.

1947
Per commemorar el IIº aniversari de la mort de Goya, fa una conferència a la
Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, “Goya, David y su época. Paralelismos entre
dos vidas cruzadas”.
A l’escenari del Prado estrena una obra del controvertit dramaturg Federico Garcia-
Lorca, “Doña Rosita, la Soltera o el Lenguage de las flores” de 1900.
El 25 de febrer presenta l’espectacle “Varietè 1900-1947” al Teatre Calderón.

1949
En sessió de l’Institut del Teatre, dirigeix “Asesinato en la Catedral” deT.S.Eliot,
escriptor que havia estat guardonat amb el Premi Nobel un any abans. Té com a
escenari la Plaça del Rei de Barcelona.
Presenta en el Prado de Sitges l’espectacle musical “Sitges 1949”.

1952
És nomenat sots-director de l’Institut del Teatre, entitat que es passa a anomenar
“Escuela Superior de Arte Dramático”. Carbonell s’encarrega de la càtedra de
Realitzacions Escèniques.
En motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, dirigeix
els autos Sacramentals Al·legòrics de Calderón de la Barca, “El Pleito matrimonial
del cuerpo i alma”, davant del Temple de la Sagrada Família, i “El Gran Teatro
del Mundo” al Saló de Sant Jordi del “Palacio Provincial”.

1955
Any en el qual celebra els seus 25 anys en el món del teatre. En el seu honor els
alumnes de l’Institut presenten l’obra de Li-Hsing-Tao “El Círculo de Tiza”.
Pel mateix motiu, a la Sala d’exposicions del Museu d’Arts Escèniques de
Barcelona, es va presenta una exposició de figurins fets pels alumnes de l’Institut.
Carbonell dirigeix una altra obra de Lorca, “La Zapatera Prodigiosa”.

1956
El 13 de Setembre, i dins dels actes de commemoració dels 25 anys de la mort de
Santiago Rusiñol, Carbonell organitza al Teatre Prado de Sitges una sessió única en
la qual es presentaven tres obres de l’artista modernista; “Dol d’alivio”, “La casa
de l’Art” i “”Gente Bien”.

1959
Al Prado es presenta un dels últims muntatges dirigits per Carbonell, es tracta de
l’obra del dramaturg nord-americà Tennessee Williams, “El Zoo de Cristal”.

1961
Presenta el seus últims muntatges a l’Institut del Teatre. Es tracta de dues obres de
Text, “Los milagros del Jornal” de Carles Arniches i “Com ell va enganyar el
marit d’ella” de Bernard Shaw, i d’un espectacle musical, “Festival 1961”.

1971
La Diputació de Barcelona li concedeix la Medalla al Mèrit de l’Institut del Teatre.
Per celebrar-ho, el grup de Teatre del Patronat de Sitges presenta al Prado, l’obra
“Gente Bien “ de Santiago Rusiñol.
A finals d’any rep la Medalla d’Argent al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Sitges,
i és nomenat Soci d’Honor del Casino Prado de Sitges.

1973
El dia 1 d’abril, Artur Carbonell mor a Sitges a l’edat de 67 anys.

1977
En motiu de la celebració a Sitges del Xº Festival de Teatre, es fa un homenatge a la
persona de Carbonell. La portada del programa és un dibuix del pintor. Durant el
Festival s’organitza una exposició de quadres de l’artista en l’Estudi Vidal de Sitges.

1982
L’Ajuntament de Sitges acorda donar el nom d’Artur Carbonell a l’avinguda
anteriorment anomenada de la “Pujada de l’Estació”.

1998
Per commemorar els 25 anys de la mort de Carbonell, el Grup d’Estudis Sitgetans
organitza una exposició amb obres del pintor, i un cicle de Conferències que tracten
diferents aspectes de la vida, obra pictòrica i teatral de Carbonell.

 

 

 

Museo de Arte Contemporáneo “Antonio Segovia Lobillo”

 

Antonio Reina

 

Fotografías de Vélez- Málaga

 

Crítica de Arte Grupo Almahyda 2-10.1979

 
 
A %d blogueros les gusta esto: